La mossegada oberta és un problema dental que pot passar desapercebut durant els primers anys de vida, però si no es corregeix a temps, pot afectar la qualitat de vida del nen a llarg termini. Aquest tipus de maloclusió es caracteritza per la manca de contacte entre les dents superiors i inferiors en tancar la boca, deixant un espai visible que interfereix en funcions essencials com la masticació, la parla i el desenvolupament facial.
Detectar i tractar la mossegada oberta durant la infància no només evita problemes funcionals i estètics, sinó que també contribueix al desenvolupament saludable de la mandíbula i les dents.
Què és la mossegada oberta i per què ocorre?
La mossegada oberta es presenta quan les dents no aconsegueixen un contacte adequat en tancar la boca. Aquest problema pot manifestar-se a la part anterior de la dentadura (dents frontals) o a la posterior (dents del darrere). Encara que pot tenir una base genètica, en la majoria dels casos està influenciat per factors externs relacionats amb hàbits i desenvolupament.
Causes principals de la mossegada oberta en nens
La mossegada oberta pot deure’s a una combinació de factors, i comprendre’n les causes és essencial per dissenyar un tractament efectiu. Algunes de les raons més comunes inclouen:
1. Hàbits orals prolongats: Els hàbits orals repetitius són una de les principals causes de mossegada oberta en nens. Aquests hàbits inclouen:
- Ús prolongat del xumet: Tot i que els xumets són útils durant els primers anys per calmar el nadó, el seu ús més enllà dels 3 anys pot desplaçar les dents cap a fora i alterar el creixement normal de la mandíbula.
- Succió del dit: Xumet el dit és un hàbit comú durant la infància, però si persisteix després dels 2-3 anys, pot exercir pressió sobre les dents frontals i empènyer-les cap endavant.
- Deglució atípica: Alguns nens tenen el costum d’empènyer les dents amb la llengua en empassar, fet que provoca un desplaçament gradual de les dents cap a fora.
2. Problemes respiratoris crònics: Alguns nens desenvolupen mossegada oberta a causa de problemes respiratoris, com al·lèrgies, amígdales augmentades o desviacions al septe nasal, que els obliguen a respirar per la boca en lloc de fer-ho pel nas. Aquest hàbit, conegut com a respiració bucal, pot alterar el creixement normal del paladar i de la mandíbula.
3. Factors genètics: L’herència també té un paper important. Si els pares o avis van presentar maloclusions, és més probable que el nen desenvolupi mossegada oberta, fins i tot si no té hàbits orals nocius.
4. Desenvolupament ossi anòmal: Alguns nens tenen alteracions en el creixement dels ossos maxil·lars que predisposen a la mossegada oberta. Això pot incloure un paladar estret o un desenvolupament desigual entre la mandíbula superior i inferior.
Com identificar la mossegada oberta? Els senyals que no hem d’ignorar
Encara que alguns pares poden notar un espai visible entre les dents en tancar la boca del nen, no sempre és tan fàcil identificar la mossegada oberta en les seves primeres etapes. Tanmateix, hi ha senyals que ens poden alertar:
- El nen no pot tancar completament els llavis sense esforç.
- Hi ha un espai visible entre les dents, fins i tot quan la boca està tancada.
- Problemes per mastegar certs aliments, especialment els que requereixen més pressió, com carns o vegetals cruixents.
- Dificultat per pronunciar certs sons, com la “s” o la “z”.
Per aquestes raons, les visites regulars al dentista des de la infància són crucials per detectar i tractar el problema abans que s’agreugi.
Quines conseqüències pot tenir una mossegada oberta no tractada?
La mossegada oberta no només afecta l’estètica dental, sinó que també té implicacions funcionals i emocionals.
En termes funcionals, la manca de contacte entre les dents pot difícilment la masticació de certs aliments, afectant la digestió i limitant la varietat en la dieta del nen. A més, aquest problema està relacionat amb dificultats en la parla, ja que les dents i la llengua no es troben en una posició adequada per produir certs sons.
A nivell emocional, els nens amb mossegada oberta poden desenvolupar inseguretats relacionades amb l’aspecte del seu somriure. La manca de confiança en la seva imatge pot repercutir en la seva autoestima, especialment en entorns socials o escolars.
D’altra banda, si la mossegada oberta persisteix fins a l’adolescència o l’edat adulta, les complicacions poden esdevenir més complexes. El desenvolupament facial pot veure’s alterat, amb asimetries notòries, i les opcions de tractament poden requerir procediments més invasius, com la cirurgia ortognàtica.
Opcions de tractament per a la mossegada oberta en nens
La bona notícia és que la mossegada oberta pot tractar-se de manera efectiva, especialment si s’aborda durant la infància. Detectar el problema a temps permet aplicar solucions menys invasives i amb majors possibilitats d’èxit, ja que els ossos i les dents del nen encara estan en desenvolupament.
El tractament dependrà de factors com la causa del problema, la seva gravetat i l’edat del pacient. Les opcions més comunes inclouen una combinació d’estratègies per abordar tant les causes com les conseqüències d’aquesta maloclusió.
Eliminació d’hàbits nocius
El primer pas per tractar la mossegada oberta és eliminar els hàbits que l’estan causant. Això pot incloure la succió del dit, l’ús prolongat del xumet o fins i tot patrons incorrectes de deglució.
Els pares tenen un paper fonamental en aquest procés, recolzant el nen amb mètodes positius que incentivin l’abandonament d’aquests comportaments. Per exemple, recompensar petits avenços o elogiar els esforços del nen pot ser molt efectiu.
En casos on aquests mètodes no són suficients, l’odontopediatra pot recomanar l’ús de dispositius ortodòntics que bloquegin la succió del polze o ajudin a reeducar la posició de la llengua. Alguns exemples són:
- Reixes palatines o linguals: Són dispositius que es col·loquen al paladar i eviten que el nen pugui xumar-se el dit o empènyer les dents amb la llengua. Funcionen com una barrera que elimina l’hàbit de manera gradual i segura.
- Dispositius per deixar de xumar-se el dit: Són similars a les reixes, però dissenyats específicament per evitar que el nen pugui introduir el dit a la boca. El seu objectiu és fer incòmode continuar amb aquest hàbit sense causar molèsties greus.
- Expansors de paladar amb reixa: Aquest tipus d’aparell compleix una doble funció. Per una banda, eixampla el paladar superior per corregir problemes d’espai, i per l’altra, inclou una reixa que impedeix que la llengua empenti les dents cap endavant, un problema freqüent en nens amb mossegada oberta.
- Entrenadors orals o dispositius funcionals: Ajuden el nen a aprendre a col·locar correctament la llengua i a mastegar i empassar de manera adequada. Aquests aparells, a més de corregir la mossegada oberta, contribueixen al desenvolupament saludable de la mandíbula i els músculs de la boca.
Abordar aquests hàbits a temps és fonamental, ja que la seva persistència no només empitjora la mossegada oberta, sinó que també pot complicar els tractaments posteriors.
Exercicis de logopèdia
Quan la mossegada oberta està associada amb la deglució atípica o problemes musculars a la boca, la intervenció d’un logopeda pot marcar una gran diferència. Aquests professionals treballen per reeducar els patrons musculars, ajudant el nen a posicionar correctament la llengua quan parla, mastega i empassa.
- Per exemple, el logopeda pot ensenyar al nen a realitzar moviments específics amb la llengua, com tocar diferents parts del paladar o desplaçar-se cap als llavis i les dents. Aquests exercicis són molt útils per entrenar la llengua a mantenir-se en una posició adequada durant la deglució, evitant que empenti les dents cap endavant.
- També es poden incloure activitats per enfortir els músculs dels llavis i les galtes, com bufar bombolles, inflar globus o utilitzar canyetes per beure líquids. Aquestes dinàmiques no només són efectives, sinó que també resulten divertides per al nen, facilitant la seva col·laboració.
- A més, el logopeda pot centrar-se en millorar la pronunciació de sons que solen estar afectats per la mossegada oberta, com la “s” o la “z”. Mitjançant exercicis de repetició i correcció, el nen aprèn a articular correctament, guanyant fluïdesa en la parla. Aquest enfocament integral permet abordar tant els problemes físics com els de comunicació, aconseguint una millora global en la qualitat de vida del nen.
És important que aquests exercicis es realitzin de manera constant i sota la supervisió d’un especialista. La col·laboració entre el logopeda, els pares i l’odontopediatra és clau per garantir l’èxit del tractament i corregir la mossegada oberta de manera eficaç i sostenible.
Ortodòncia interceptiva
L’ortodòncia interceptiva és una de les solucions més efectives per corregir la mossegada oberta. Aquest tipus d’ortodòncia utilitza dispositius dissenyats per guiar el creixement dels ossos maxil·lars i redirigir la posició de les dents. Per exemple, els expansors de paladar poden eixamplar el maxil·lar superior, millorant l’alineació i afavorint el contacte entre les dents superiors i inferiors. Les reixes linguals, per la seva banda, eviten que la llengua empenti les dents cap endavant, un hàbit comú en nens amb deglució atípica. Aquests aparells són especialment efectius perquè aprofiten el creixement natural del nen per corregir el problema abans que es torni més complex.
En nens petits, l’ortodòncia interceptiva representa una de les opcions més efectives i menys invasives per corregir problemes com la mossegada oberta. Aquest enfocament es basa a actuar a temps, aprofitant el període de creixement actiu del nen per guiar el desenvolupament dels ossos maxil·lars i redirigir la posició de les dents de forma natural. L’objectiu principal és prevenir que les maloclusions s’agreugin, reduint la necessitat de tractaments més complexos o fins i tot quirúrgics en el futur.
És important entendre que l’ortodòncia interceptiva moltes vegades complementa un altre pas clau: l’eliminació d’hàbits nocius. Hàbits com xumar-se el dit, l’ús prolongat del xumet o deglució incorrecta són causes comunes de mossegada oberta. La seva eliminació, amb estratègies positives, suport dels pares i dispositius ortodòntics si és necessari, prevé el seu empitjorament i facilita la correcció amb ortodòncia interceptiva.
En aquesta fase de correcció, els dispositius més comuns inclouen:
- Expansors de paladar: Eixamplen el maxil·lar superior per millorar l’alineació i afavorir el contacte entre les dents superiors i inferiors.
- Reixes linguals: Dissenyades per impedir que la llengua empenti les dents cap endavant, un hàbit freqüent en nens amb deglució atípica. Aquests aparells no només corregeixen la mossegada oberta, sinó que també contribueixen al desenvolupament saludable de la mandíbula i els músculs orals.
L’ortodòncia interceptiva, treballant directament amb el creixement natural del nen, permet modelar les estructures òssies de manera efectiva i menys invasiva. A més, aborda les alteracions en el desenvolupament dental i ossi de manera preventiva, minimitzant complicacions futures i garantint un somriure funcional i equilibrat des de la infància.
En resum, l’eliminació d’hàbits nocius és un pas inicial essencial per evitar que la mossegada oberta s’agreugi, mentre que l’ortodòncia interceptiva s’encarrega de guiar el desenvolupament maxil·lofacial i corregir la posició de les dents.
Ambdós enfocaments són complementaris i es combinen en un tractament integral, assegurant un resultat òptim per al nen. A Junyent Smile Clinic, treballem ambdós aspectes per garantir que cada nen rebi una atenció personalitzada i completa.
Brackets o alineadors
En nens més grans, quan les dents permanents ja han erupcionat, pot ser necessari recórrer a mètodes més tradicionals d’ortodòncia, com els brackets o els alineadors invisibles. Aquests tractaments se centren a moure les dents a les seves posicions correctes i alinear la mossegada.
- Els brackets metàl·lics, ceràmics o linguals són opcions habituals, depenent de les necessitats estètiques i funcionals del nen.
- Els alineadors invisibles, com Invisalign, també són una alternativa còmoda i discreta que permet als nens realitzar activitats diàries sense grans inconvenients.
Aquests mètodes requereixen un major compromís en termes de temps i cura, però són altament efectius per corregir mossegades obertes associades a maloclusions complexes.
Cirurgia ortognàtica (només en casos greus)
La cirurgia ortognàtica és un procediment reservat per a casos greus de mossegada oberta que persisteixen en l’adolescència o edat adulta a causa d’alteracions significatives en el creixement ossi. Aquest tractament quirúrgic corregeix el desalineament dels maxil·lars, millorant tant la funció com l’estètica facial.
El procés inclou:
- Reposicionament dels maxil·lars: S’ajusten un o ambdós maxil·lars per aconseguir una alineació correcta i tancar la mossegada.
- Beneficis funcionals i estètics: Millora la masticació, la parla i la respiració, a més d’equilibrar les proporcions facials.
- Combinació amb ortodòncia: La cirurgia sol complementar-se amb brackets abans i després del procediment per alinear les dents amb la nova estructura òssia.
Aquest procediment, encara que invasiu, és una solució definitiva per a problemes greus que impacten significativament la qualitat de vida. No obstant això, es considera un últim recurs quan altres tractaments no han estat efectius.
La importància de la prevenció amb el teu dentista a Manresa
Prevenir la mossegada oberta és molt més senzill que corregir-la, especialment quan es detecten els factors de risc des d’una edat primerenca. Promoure bons hàbits des de la infància és essencial per evitar problemes futurs.
També és important fomentar la respiració nasal, ja que la respiració bucal pot contribuir al desenvolupament de la mossegada oberta. Si el nen presenta dificultats per respirar pel nas, és recomanable consultar amb un especialista per tractar possibles problemes com al·lèrgies, amígdales augmentades o desviacions del septe nasal.
Les visites regulars al dentista són fonamentals. Un odontopediatra pot detectar problemes en la seva etapa inicial i proposar solucions adaptades a les necessitats del nen. A més, educar els petits sobre la importància d’una higiene bucal correcta i una dieta equilibrada contribueix al desenvolupament saludable de les seves dents i mandíbula.
A Junyent Smile Clinic, som experts en la cura dental infantil i entenem les particularitats de la mossegada oberta en els més petits. El nostre enfocament es basa en la personalització de cada tractament, considerant tant les necessitats clíniques com emocionals del nen.
Si tens inquietuds sobre la mossegada oberta del teu fill, t’animem a visitar-nos per a una avaluació completa. Volem ajudar-te a construir un somriure saludable i funcional que acompanyi el teu fill tota la vida.
